VSMN 018

Bon dia i salut novament! Una altra proposta esportiva i solidària molt interessant per parlar detingudament i que farà ressò del projecte Àrea Marina Educativa. Es tracta de la Volta a Menorca solidària i per Etapes nedant. Amb els mateixos objectius que la Travessa amb del Canal de Menorca en Caiac: Foment de l' activitat esportiva. Conscienciació ciutadana sobre la Donació de Sang. fbstib.org , la Protecció del medi marí areamarinaeducativa.org i la solidaritat amb la FVF fundacionvicenteferrer.org , en Joan López, tresorer de l' AESAMC i afectat per una paràlisi cerebral intentarà donar la volta a Menorca nedant per etapes i acompanyat per altres nedadors i palistes (caiacs). Aquesta volta tindrà una durada llarga, 6 anys, ja que en Joan realitzarà 6 etapes per any fins a cubrir els més de 180 km que completen la volta al litoral de Menorca. Doncs com el podeu ajudar? Doncs molt fàcil! Podeu fer una aportació econòmica al compte bancari que hem disposat per a l' ocasió i el qual anirà íntegrament destinat a ajudar la FVF (cal posar nom i llinatges i en l' apartat concepte,les inicials del projecte VSMN 018). Podeu passar l'enllaç d' aquesta activitat o descarregar el cartell i fer publicitat d' aquest pels mitjans electrònics i whatsapp. Podeu també si coneixeu alguna empresa fer una inserció publicitària en el cartell de l' esdeveniment de 10,20,50,100 o fins i tot més Euros. Depenent d' aquesta els organitzadors faran publicitat d' aquesta empresa amb: Logo en cartell en format electrònic per whatsapp (arribarà a més de 3500 contactes) i al facebook d' EE.MM. Logo en impressió a color en cartells (25), logo a color en documental del projecte i en adhesius en els caiacs, el nom de l' empresa col·laboradora també sortirà pels principals mitjans de comunicació de la illa. Vos animeu a col·laborar?

TRAVESSA SOLIDÀRIA AMB CAIAC 2018

Bon dia i salut. Avui parlarem de com ajudar a realitzar una activitat esportiva i solidària  molt interessant que farà ressò del projecte Àrea Marina Educativa. Es tracta de la Travessa solidària del Canal de Menorca amb Caiac. Amb els objectius següents: Foment de l' activitat esportiva. Conscienciació ciutadana sobre la donació de sang  fbstib.org , la Protecció del medi marí (vos podeu informar en aquest blog, es clar!)  i la solidaritat amb la  FVF fundacionvicenteferrer.org , més de 25 esportistes de 13 a 52 anys juntament amb 12 responsables i membres de suport  intentaran creuar el Canal de Menorca amb caiac la propera primavera.  Com els podeu ajudar? Doncs molt fàcil! Podeu fer una aportació econòmica al compte bancari que hem disposat per a l' ocasió i el qual anirà integrament destinat a ajudar la FVF (cal posar nom i llinatges i en l' apartat  concepte,les inicials del projecte TSCMC 018). Podeu passar l'enllaç d' aquesta activitat o descarregar el cartell i fer publicitat d' aquest pels mitjans electrònics i whatsapp. Podeu també si coneixeu alguna empresa  fer una inserció publicitària en el cartell de l' esdeveniment de  10,20,50,100 o fins i tot més Euros. Depenent d' aquesta els organitzadors faran publicitat d' aquesta empresa amb: Logo en cartell en format electrònic  per whatsapp (arribarà a més de 3500 contactes) i al  facebook d' EE.MM. Logo en  impressió a color en cartells (25), logo a color en documental del projecte i en adhesius en els caiacs, el nom de l' empresa col·laboradora també sortirà pels principals mitjans de comunicació de la illa. Vos animeu a col·laborar? 

CAP PEIX PER LA BORDA!!


Avui parlem dels problemes de la sobrepesca i de l'extinció dels recursos que ens ofereix l'oceà. Actualment, la situació és desesperada. En els últims 60 anys han desaparegut el 90% dels grans peixos i, si seguim amb aquest ritme, al 2050 s'hauran esgotat totes les pesqueries del planeta. Es calcula que un 75% dels estocs pesquers mundials estan sobre-explotats. Al Mediterrani, un mar petit i amb molta població, el percentatge puja fins al 87%. Pel que fa al consum, Espanya és un dels països on es menja més peix. I no és precisament peix de les nostres costes: ens arriba peix de tots els racons del món. Si durant el 2012 només mengéssim el peix que es pot trobar a les nostres costes, el mes de maig ja ens l'hauríem menjat tot.  Així doncs, el nostre consum de peix és superior al que poden produir els mars. Però és que, a sobre, bona part del que pesquem ni tan sols no ho consumim. Hi ha peixos que, un cop pescats, no tenen la mida òptima, o pertanyen a espècies no comercials, o superen la quota de tones que cada vaixell pot pescar d'una mateixa espècie. Tots aquests peixos acaben llençats per la borda, sense vida, al mar.  No estem parlant d'uns quants peixets: es calcula que el 42% del que pesquen els grans vaixells d'arrossegament acaba llançat per la borda un cop mort. Cada any, a Europa es llencen un milió de tones de peix. Es diu aviat! Per evitar-ho fa uns mesos que s'ha engegat la campanya internacional Ni un peix per la borda, que recull signatures per pressionar la Comissària Europea de Pesca. Aquests dies s'està reformant la política pesquera de la Unió Europea i és important fer pressió per aconseguir regular aquesta barbaritat.  Una dada: mentre que els grans vaixells d'arrossegament desestimen un 42% del que pesquen, les petites embarcacions tradicionals només es desfan d'un 3%. I, a més, donen feina a més gent, preserven tradicions mil·lenàries i practiquen una pesca de proximitat. 

PLÀSTICS

“Jo sol podia fer poca cosa, per això em vaig decidir a posar en marxa Per la Mar Viva, perquè és indignant que s’aboqui al mar aquesta quantitat indecent de plàstics. Necessitava més força”. Són les paraules de Carlos Salord, responsable d’aquesta associació que tot just comença a caminar però ho fa decidida a combatre aquesta nova plaga: la dels plàstics abocats al mar. “Sóc de Ciutadella i m’encanta la mar, sempre hi he estat molt vinculat i m’ha donat molta vida sempre. Fa 20 anys que tenc una barca i des de fa molt de temps he vist com al port de la meva ciutat s’hi acumulaven plàstics procedents dels locals d’oci propers i del botellón” explica Salord i afegeix que en els últims temps la situació s’ha agreujat i per això s’ha decidit a fer alguna cosa.  Els locals d’oci nocturn del port de Ciutadella, ofereixen gots de plàstics als clients a l’hora de tancar, o per sortir a fumar i molts d’aquests acaben al terra. Només que faci una mica de vent, el seu destí final és el mar. Una situació que a més es veu agreujada per la pràctica del botellón a la mateixa zona.  Salord assegura que la gestió que l’adminstració en fa d’aquesta situació no és bona. Explica que “bosses de plàstics, canyetes, llaunes, paquets de tabac, gots de plàstic, botelles de plàstic del botellón, botelles de vidre, tot això sura dins el port. Fa 20 anys que ho veig. A vegades no pots tirar la barca. Hi ha vidres romputs i el servei de neteja de ports arriba tard. Tot abocat sobre la làmina d’aigua i d’allà se’n va mar endins i això m’indignava moltíssim”. Per tenir una idea clara de la magnitud de la tragèdia va decidir quantificar-ho i posar-hi xifres. Cada diumenge durant dos mesos, , va agafar un salabre fet per ell, d’una allargada de prop de 2 metres i des de terra va anar netejant l’aigua del port. De mitjana va recollir 4 kg de plàstics per dia. Per cap d’any el doble, 8 kg. Això li ha servit per fer el càlcul anual. A la tardor, l’hivern i la primavera només hi ha festa els dissabtes, però a l’estiu és cada dia, pel que calcula que amb aquesta mitjana i amb l’afegit de les festes de Sant Joan, la xifra arribaria fins als 900 kg de plàstics abocats al port anualment. Una quantitat que pot variar a l’alça o a la baixa si coincideix que faci vent del nord. Per si de cas aquesta xifra costa d’imaginar, ha calculat també el volum d’aquests plàstics i el resultat és impactant: “és com si cada any 5 camions de quatre eixos tiressin la seva càrrega al port”. I recorda que tot això passa a un lloc bonic com Ciutadella i a una illa que és Reserva de la Biosfera. Per posar-hi remei, de moment està en contacte amb els responsables del port per tal que activin els serveis de neteja. Ha parlat amb els responsables dels locals d’oci per tal que no ofereixin gots de plàstics per emportar-se la beguda o que si ho fan sigui amb un got reutilitzable. També està en converses amb l’Ajuntament per evitar la pràctica del botellón. Una activitats prohibida, però fins ara en certa manera permesa i per la que proposa un programa de sensibilització i un enduriment del control. Això sí, amb un avís previ per tal que no pugui agafar desprevingut a ningú.  I a més a més està preparant un documental per mostrar als instituts i oferir xerrades explicant aquesta problemàtica. El documental forma part d’aquesta croada. I és que la preocupació de Carlos Salord va més enllà del port de Ciutadella. Durant 9 dies va sortir amb la seva barca i el seu salabre per netejar el litoral menorquí 4 hores i mitja cada dia i ho va enregistrar en vídeo. En aquest període va recollir 633 kg. Una mitjana de 70 kg cada dia.  Una part d’aquests plàstics els va seleccionar i en aquells envasos en els que les lletres encara es podien distingir, va descobrir que procedien de Qatar, Tunísia, Cadaqués, Granada, València, Mallorca, Marsella, Sicília, Istambul, i molts altres en lletres àrabs dels quals no en pot identificar l’origen. Va buscar la informació sobre la recollida de residus al litoral menorquí que és publica al web de l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Mediambiental i va comprovar que les xifres que hi apareixien apuntaven a una recollida de 15 kg de residus cada dia el mes d'agost a tot el litoral. Una xifra bastant allunyada del que ell havia arreplegat que arriba als 70 kg diaris. Aquest és un dels altres fronts del projecte de Salord. Tot i que insisteix en què aquesta problemàtica s’ha de treballar des de la prevenció amb una bona política de reducció de residus, també denuncia que el servei de neteja del litoral no està funcionant bé. L’impulsor de Per la Mar Viva, recorda que la problemàtica dels plàstics ja no és exclusiva del Pacífic i que la Mediterrània està en perill i és responsabilitat de tothom. “De les administracions que s’omplen la boca de parlar de medi ambient i sostenibilitat també”, conclou.

RUA CARNESTOLTES 2018

Doncs totes les unitats de l' Agrupament Escolta Sant Antoni Maria Claret treballen per defensar i mostrar a tots els nostres veïns/es el projecte Àrea Marina Educativa (la creació com sabeu d' una reserva marina a la badia de Ciutadella). Seran quasi 60 fillets i 20 monitors i responsables que sortiran en les  carrosses de Carnestoltes de la nostra ciutat.  En la foto podeu veure els nostres LLiD com dibuixen i retallen peixos i éssers marins que conformaran la decoració de la nostra activitat, que defensarà com hem dit la vida marina!. Aquí cal recordar que la majoria de materials emprats per fabricar disfresses  i decorar sa carrossa seran reciclats o reutilitzats (roba, cartró i paper, plàstics i altres). Els fems que emprarem per decorar sa carrossa seran de veritat, recollits de casa o d' alguna neteja de de litoral si podem.  Els pares i mares dels joves Escoltes seran més que benvinguts i podran  fer  feines de suport i sobretot  de perruqueria i maquillatge. Primerament varen ser uns curtmetratges i el Festival Mèdit,  en 2013, el va seguir un Sant Jordi en 2015 i ara en 2018 emprarem la Festa de Carnestoltes per defensar la natura que tant ens estimem.   Sempre a punt!

LLICÈNCIES DE PESCA A MENORCA!

Quasi increïble la notícia que fa uns mesos treia el menorca.info la qual vos reproduïm de manera parcial. Los datos oficiales de la Conselleria de Medio Ambiente, Agricultura y Pesca indican que en estos momentos hay 6.519 licencias de pesca recreativa en vigor en Menorca.  La cifra se mantiene estable en los últimos años. Un estudio del Obsam, que cita la misma fuente, establecía la existencia de 6.530 licencias en 2014. Entonces sí se había detectado un descenso significativo en un par de años. Coincidió con un cambio normativo, ya que en 2013 se aprobó una nueva ley del sector y en 2014 el decreto que regula la pesca recreativa. Las licencias tienen una vigencia de tres años las individuales y de embarcaciones, y un año los permisos de pesca submarina y de deportiva, modalidad esta última de la cual no hay una sola licencia en vigor, según el Govern. Hace dos años eran veinte. Al respecto, fuentes conocedoras del sector comentan que la organización de campeonatos oficiales de pesca deportiva ha sufrido importantes restricciones en los últimos años. En cuanto a las individuales, desde 2014 se ha producido un leve descenso, puesto que se ha pasado de 4.419 a 4.358. En total contem amb quasi 11.000 llicències de pesca solament a Menorca. Fent un petit càlcul que aproxima a les 400 captures (per llicència i per any) dada quasi insignificant si contem amb pesca de oblades o roquers... estem parlant que cada any s' eliminen més de 4.000.000 de peixos de les aigües de Menorca. Els comentaris els podeu fer vosaltres mateixos!

CARROSSA CARNESTOLTES 017

Bon dia! Doncs estem en marxa un altra cop. Els i les Escoltes de Sant Antoni Mª Claret han decidit presentar-se un altra cop a la  desfilada  de carrosses que organitza l' ajuntament de Ciutadella el proper 11 de Febrer de 2018. Reunits el passat 18 de Novembre a Sant Joan de Missa varen acordar emprar aquesta desfilada per reivindicar la protecció marina de sa platja gran i sa Farola  i la conscienciació ciutadana envers el medi-ambient. El lema d' aquesta acció pedagògica tant especial és:  "Cuidar el mar es feina de tots !". Aquesta feina tant difícil (que ja va ser eix d' animació del Sant Jordi 2015) serà alhora el  títol de la carrossa que presentarem a la desfilada. La majoria de materials emprats per compondre i decorar sa carrossa seran reciclats o reutilitzats i fins i tot recollits de la vorera del mar. Necessitarem feines  de perruqueria i maquillatge i un bon equip de música per animar a la gent a que cuidi el medi marí. Estau preparats/des  per la feina? Riu amunt, sempre a punt!