HISTÒRIA DE LES RESERVES MARINES

En  la First World Conference on National Parks (I Conferència Mundial sobre Parcs Nacionals) celebrada a Seattle del 30 de juny al 7 de juliol de 1962, l'objectiu de la qual era fomentar el desenvolupament dels parcs nacionals a escala mundial, es va arribar a la primera resolució internacional a favor de protegir el medi marí. L'any 1987, al IV Congrés Mundial de la Natura que se celebrà a Colorado Springs, s'acordà la definició del terme "àrea marina protegida" i s'establiren les bases de la conservació del medi marí. Tot i això, el 4 de gener de 1935 el president Roosevelt ja havia declarat la primera àrea marina protegida del món, el Fort Jefferson National Monument, a la costa de Florida, que el 1992 esdevingué Parc Nacional. Pel que fa a Europa, la primera reserva marina va ser el Parc Nacional Marítim-Terrestre de Port-Cros, a Ieras, França, creat el 1963.  Des de l'any 1986 existeix la reserva marina de Tabarca, a Alacant. Des d'aleshores s'han declarat les reserves marines següents al Mediterrani: El parc natural de les Illes Columbretes, a la costa de la Plana Alta (1988). La reserva marina de les Illes Medes, a L'Estartit (1990). El parc nacional de l'arxipèlag de Cabrera, al sud de Mallorca (1991). La reserva marina del Cap de Sant Antoni, a la Marina Alta (1993). La reserva pesquera de Ses Negres (1993). El parc natural del Cap de Creus (1998). Les reserves pesqueres  de  S'Arenal Regana i de la Masia Blanca (1999). El Parc natural de ses Salines, a Eivissa (2001) i com no la Reserva del Nord de Menorca.