L’ALÈ DEL MAR: INTERCANVIS OCEÀ-ATMOSFERA

Segons l' Institut de Ciències del Mar (CMIMA-CSIC),  la biosfera , la suma de tots els ecosistemes o zona de vida a la Terra, ja que és el sistema format pel conjunt dels éssers vius propis del planeta Terra juntament amb el medi físic (sobretot el mar)  que els rodeja, contribueix fortament a regular la composició de l’atmosfera de la Terra i, amb la composició, en regula també les propietats de reactivitat química, de reflexió de la radiació i d’acumulació de calor. És a dir, que la vida no solament s’adapta a l’entorn fisic o químic (que està determinat per les condicions geològiques i climàtiques) sinó que a la vegada el modifica. Aquesta relació bidireccional de la vida amb l’entorn (també amb el clima) fa que el sistema Terra tingui un funcionament basat, en bona part, en mecanismes de retroacció. Per tal d’entendre la resposta del sistema Terra a l’increment ràpid de la concentració de di-òxid de carboni i metà que els humans estem induint a l’atmosfera, ens cal estudiar aquestes retroaccions per mitjà d’aproximacions pluridisciplinàries. La biosfera dels oceans és la principal responsable del segrest de carboni atmosfèric a llarg termini, i de l’exhalació de molts gasos amb efectes climàtics. Alguns d’aquests gasos, com el dimetilsulfur, ja s’ha vist que formen part dels engranatges de retroacció entre biosfera i clima. Cal, doncs, que aprofundim en l’encaix que la biogeoquímica oceànica té en el funcionament del sistema Terra, per tal que les previsions de canvis en les condicions climàtiques globals per als propers decennis incloguin les respostes internes —estabilitzadores o acceleradores— del mateix sistema. Doncs ens cal cuidar el mar o paradoxalment prest no podrem ni respirar.