AVUI PARLEM DEL LLOP!!


El llobarro, la llobina, el llop, el llop de mar o el mollet (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans. La forma juvenil es denomina pintat.  Sobre la morfologia podem dir: pot assolir 103 cm de llargària total i 12 kg de pes. Cos allargat, molt estilitzat i cobert d'escates grans i regulars. El cap en els exemplars joves és bastant punxegut, però esdevé rom en els peixos adults. Llavis carnosos. Dues aletes dorsals. Presenta radis espinosos a totes les aletes. Té dues espines curtes a l'angle superior de l'opercle. El seu color varia considerablement en funció del seu origen geogràfic: des del gris fosc, blau o verd a la part posterior fins a un blanc o groc clar a la part ventral. Els flancs són d'un color blau argentat o, de vegades, daurat pàl·lid o bronze. Els exemplars joves tenen algunes taques fosques a la part superior del cos.  Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània, i des del març al juny a les illes Britàniques (els ous poques vegades es troben en aigües més fredes de 8,5-9°C o més calentes de 15°C). Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre un quart o mig milió d'ous per kg de pes, els quals són planctònics i eclosionen entre 4 i 9 dies després de la fertilització en funció de la temperatura de la mar. Durant els següents 2-3 mesos, les larves creixen a alta mar però, finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4-5 anys abans acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults. És una espècie depredadora i es nodreix, principalment, de petits peixos pelàgics (com ara, sardines), crustacis (com ara, gambes), calamars i poliquets. Els exemplars joves tendeixen a menjar més invertebrats que els adults i, al llarg de llurs vides, desenvolupen una àmplia gamma de tàctiques per trobar i capturar llurs preses (com ara, atacar des d'una posició inferior i en un angle pronunciat).  La seua esperança de vida és de 30 anys. És un bon nedador i pot sostenir una mitjana de natació d'alta velocitat durant els seus períodes migratoris. Els exemplars joves són més gregaris que els adults i es troben en moles més o menys importants, tot i que, a mesura que van creixent, és tornen més solitaris. No és una espècie en perill d'extinció, però les seues poblacions es troben sobreexplotades. Això és degut al fet que és una espècie de creixement molt lent i el nombre de captures ultrapassa el seu índex de renovació.