AVUI PARLEM DE L' ANFÓS


Avui toca parlar de l'anfós, el mero, el rei o el nero (Epinephelus marginatus) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes. És de costums bentòniques i no forma grans grups.És sedentari i territorial (els joves poden compartir la mateixa cova). Abandona la seua cova per desplaçar-se cap a zones de caça, compartint en aquesta zona els forats amb sargs i escorballs, els quals aprofiten les restes del menjar.  Si parlem de l' alimentació l' anfós menja crancs i polps, tot i que els individus més grossos, en canvi, prefereixen alimentar-se de peixos, especialment d'aquelles espècies associades als esculls de corall. Durant la primavera s'atraca a la costa per poder alimentar-se de calamars i sípies. referent a l' hàbitat, es pot trobar des de pocs metres de fondària fins als 300 m. Parlant de la reproducció direm que és hermafrodita proterogin. Les femelles assoleixen la maduresa sexual quan tenen 5 anys i els mascles als 12. Als 7-10 anys les femelles passen a mascles segons l'estructura demogràfica del grup. Es reprodueix durant l'estiu.Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total i als 60 kg de pes per acabar dir que és un animal prou curiós,  mimètic: la seua coloració varia des d'un to marró clar a un color més verdós, amb els costats més clars i la cara ventral groguenca. Pot presentar distintes formes de coloració segons l'estat emocional i reproductor.