AVUI PARLEM DEL SARG!


El sarg, el sard (Diplodus sargus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes. Pot arribar als 45 cm de llargària total i assolir un pes de 1.870 g a la Mediterrània. A l'Atlàntic assoleix una talla i un pes superiors: 4 kg. Cos alt, oval i comprimit lateralment. Tant el cap, de perfil convex, com la boca són grossos. Els llavis són fins i presenta 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres. L'aleta dorsal és única i llarga. Les pectorals són llargues. Les pèlviques són curtes i tenen una espina bastant forta. La caudal és escotada. És de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal, i amb les aletes pelvianes negres. Els exemplars més vells poden prendre una coloració més fosca. La vora de la caudal és negra. Menja mol·luscs, crustacis i equinoderms (estrelles de mar i holotúries). També pot alimentar-se de grumers i d'algues. Els alevins poden actuar com a desparasitadors d'altres peixos. Els joves són omnívors i els adults carnívors. Arriba a la maduresa sexual als 2 anys quan arriba, si fa o no fa, als 17 cm. A la conca occidental de la Mar Mediterrània la reproducció té lloc entre febrer i maig. Pot ser hermafrodita proteràndric o presentar sexes separats. És una espècie costanera que prefereix els fons rocallosos (naturals o artificials), però no rebutja ni les praderies de Posidònia oceànica ni els fons sorrencs fins als 50 m.   Quan l'onatge és fort, es troba a les parets dels penya-segats per alimentar-se dels invertebrats que es desferren de les roques. Entra dins les coves en cas de perill (o s'escapa cap a mar oberta) i per descansar. És present tot l'any prop del litoral, essent els individus més grossos els que s'hi apropen més quan arriba l'hivern. Els alevins entren a llacunes. Pot acompanyar les moles de salpes (Sarpa salpa). Els joves són més gregaris que els adults. És freqüent que comparteixi els forats i roques amb escorballs. La presència de variades (Diplodus vulgaris) per damunt les roques pot indicar la presència de sards davall les pedres. Té una longevitat aproximada de 10 anys.