AVUI PARLEM DE LA DONZELLA!


La donzella, la guiula, la juliola, la julivia, la senyora o la senyoreta (Coris julis) és un peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels làbrids. Els exemplars mascles poden assolir els 25 cm de llargària (els exemplars majors de 18 cm són tots mascles). Cos allargat, fusiforme, comprimit lateralment i no gaire gros. Tenen un nombre de vèrtebres que oscil·la entre les  25-26.  Recobert d'escates molt petites i que fan que la seua pell sigui escorredissa. El cap és allargat, sense escates i no tan comprimit com el cos.  La boca i els ulls són petits. Els llavis són molsuts. Les dents són canines. Té els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals i molt vistoses. Sobre l'opercle, una petita taca blava.  Té una aleta dorsal amb els dos primers radis espinosos més llargs que la resta (bastant desenvolupats en els mascles). Les pectorals (molt mòbils) i les pèlviques són curtes. La caudal és arrodonida. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color verd i blau amb línies vermelles i una taca negra a la base de la dorsal. Les femelles són de color marró amb tons taronges no molt vistosos. Quan canvia de sexe, presenta una coloració intermèdia. Tot i així, la seua coloració canvia també segons l'edat, l'època de l'any i la fondària en què viu. És sexualment madur quan arriba a 1 any de vida i hermafrodita proteràndric (les femelles passen a mascles, però no ho fan totes: això depèn de la proporció de sexes de la població). En general, entre l'abril i el juliol és quan es reprodueix Durant aquest període el mascle dominant neda amb l'aleta dorsal aixecada i és molt territorial. Els ous són pelàgics. És molt voraç i menja gastròpodes, equinoderms (eriçons de mar i estrelles de mar), gambes, cucs, isòpodes i amfípodes, els quals tritura amb les dents. Apareix a zones rocalloses amb algues i a praderies de Posidònia  a temperatures compreses entre els 18 i els 22ºC i fins als 120 m de fondària,  tot i que és més freqüent de veure-la fins als 60.