AVUI PARLEM DE LA CIRVIOLA!

La círvia, cèrvia, cerviola, letxa, letxola o cirviola (Seriola dumerili) és un peix de l'ordre dels perciformes, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades. La forma juvenil rep el nom de verderol. Si ens aturam a observar la seva morfologia presenta una talla de màxima 190 cm, comuna entre 30 i 50 cm. Té el cos fusiforme, allargat i lleugerament comprimit. Les escates molt petites i cicloides (llises). La línia lateral acaba en una carena ben visible. Dos solcs transversals (dorsal i ventral). Mostra un rostre cònic amb la boca relativament petita, lleugerament obliqua i terminal. Dents molt petites, en banda, i a cada maxil·lar. Presenta de 11 a 19 branquespines totals al primer arc branquial. Dues aletes dorsals, la primera formada per espines curtes i la segona amb una espina i la resta per radis tous. L'anal, relativament, curta amb 3 espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell. Les pectorals més curtes que les ventrals. Caudal forcada i potent. La coloració varia amb l'edat; els exemplars molt joves llueixen 5 o 6 bandes verticals fosques que no envaeixen les membranes inter radials de la segona aleta dorsal i de l'anal; el color general del fons sempre daurat. Els adults tenen el dors de color oliva, els flancs argentats i el ventre blanquinós. Quan l'animal està excitat, presenta una barra nucal fosca que va des de l'ull fins a l'origen de la dorsal i una línia daurada poc aparent que corre, longitudinalment, de cap a cua. És una espècie pelàgica i demersal. Viu entre 20 i 70 m, però pot arribar fins als 360 m. Desova a les aigües costaneres des de finals de maig a finals de juny. S'alimenta de petits peixos i invertebrats (crustacis i cefalòpodes).