AVUI PARLEM DEL CORB MARÍ!

El corb marí a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Phalacrocorax aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita. Ateny els 68-78 cm de llargària total i 95-110 cm d'envergadura alar. Pesa lleugerament per damunt dels 2 kg. És negre i, en comparació amb el corb marí gros, més verdós i sense les taques blanques a la cara. Té el coll llarg i fi. Té el cap petit. Cua llarga i en forma de falca. Ales curtes i arrodonides. Els exemplars joves triguen 3 anys en completar el plomatge d'adult. En època de zel té un plomall verd damunt el cap. No presenta dimorfisme sexual. Amb algues i branques fa el niu en penya-segats aïllats i, al març-maig, fa la posta, que consisteix en 3 ous de color blau pàl·lid. Els cova durant 31 dies i després de 48 o 58 dies més, els polls ja poden volar. Pot efectuar una segona posta. Menja peixos que viuen en el fons rocallós (de vegades, fins als 45 m de fondària). Les seues preses més freqüents són els tords roquers, petites grívies, maires i sardines. És sedentari, tot i que pot tindre algun moviment de dispersió. Les seues immersions per alimentar-se poden perllongar-se fins als 45 segons i només en necessita 15 de descans entre una i altra. Mai no es deixa caure de l'aire per pescar sinó que ho fa quan sura de l'aigua. Mai s'endinsa més d'1 km lluny de la costa ni s'allunya 4 o 5 km de la seua colònia al llarg del litoral. Les seues principals amenaces són la caça furtiva, la pesca accidental, la recollida d'ous, la contaminació marina, la sobreexplotació pesquera i la competició d'altres espècies.